dimarts, 1 de gener del 2008

Tarascon





19 i 20 d’agost de 2007

El camí de tornada cap a l’últim lloc va ser prou curt, ja que l’etapa a penes superava els quatre-cents quilòmetres. Només un cert acollono per apurar el depòsit en repostar combustible, ja que, per si no ho sabíeu, a França, en eixir-vos-en de les autopistes, un diumenge trobareu quasi totes les benzineres tancades, i això ens va ocórrer.
Vam voler dinar a la zona del llac de Saint Cassien, una zona preciosa, i només vam poder repostar en tornar a l’autopista.
I a mitjan vesprada ja havíem aplegat al nostre darrer destí. Us done algunes pistes:
a la vora del Roine, pàtria de Tartarí, el personatge provençal que va crear Alphonse Daudet. Més encara: a finals de juny viu la festa dedicada a la Tarasca, fa pocs anys declarada bé immaterial per la Unesco.
Passejar pels seus carrers és com fer-ho pels nostres pobles, sense trànsit, amb els aromes i colors mediterranis... I ple de monuments: el castell del rei René, les muralles i portalades d’entrada a la ciutat, i la suposada casa de l’heroi Tartarí.
Quantes coses, incloent-hi la senyera, tenim en comú.
Fem nit a una antiga casa provençal, convertit ara en Auberge de la Jeunesse. El lloc i el tracte és especial. Només hi ha una altra família fent nit.
A les portes, davall l’arbreda del Boulevard Gambetta, al bar “Les Loisirs”, els homes del poble (no sé si seran els hereus d’aquells “caçadors de gorres” que Tartarí encapçalava) fan diumenge de vesprada una torrada de xulles i d’embotits, tot regat amb bon vi de la terra.
L’endemà, després d’un reparador esmorzar, prenem el cotxe, i passem per Avinyó. Ens agrada molt l’ambient i ens prometem tornar-hi amb temps. S’ho val.
De sobte, fussant en la ràdio descobrim Ràdio Lenga d’Òc, i ens retrobem amb unes veus i una llengua germana. Prompte es perd en les ones, però aviat comencem a escoltar les emissores en català.
Embús anacrònic entre la frontera i l’eixida 1, on és la duana.
Decidim dinar, i encertem!, a Maçanet de la Selva.
Els operaris de l’autopista ens cobren en català.
I quan apleguem a la Comoditat Valenciana, tots ens atenen, i ens cobren!, en castellà.
Xe, com a casa!