dimarts, 1 de gener del 2008

Gènova




18 i 19 d’agost de 2007

El fet que el viatge de tornada d’Àustria coincidira amb el cap de setmana, i les notícies sobre el caos circulatori a les autopistes italianes, i molt especialment als voltants de Venècia, ens va fer optar per una via secundària. La cosa va anar molt bé fins l’hora del dinar, però en acabar sembla que els italians s’hagueren llançat en massa a la carretera. Una hora per fer pocs quilòmetres, i tot per culpa d’un parell de circumval•lacions regulades (?) amb semàfors. Amb la paciència al límit, a Vicenza, reprenguérem aquelles autovies senyalitzades amb color verd. Molt de trànsit en direcció a Milà i Torí, i menys en direcció cap a la penúltima nit.
Unes pistes sobre la ciutat en què passàrem aqueixa nit potser us aclarisquen d’on parlem. Va ser república, i és un port importantíssim. L’antic port rep el nom de La Spezia. I té una casa on diuen que va nàixer Cristóforo Colombo, encara que si llegiu el Jordi Bilbeny, posareu en dubte aquesta teoria oficial.
Arribàrem a poqueta nit, i amb l’ajut d’un taxista, que ens va fer de guia, i que ens va alçar 33 euros de l’ala, vam aplegar a l’Ostelo per la Gioventù. Costeres amunt i avall, avingudes, carrers, carrerets, carrerius... Ni GPS ni res.
Aplegàrem tard i sopàrem com poguérem, per dir alguna cosa. I nosaltres que veníem tot el camí contents perquè no ens estressaria aquella nit l’horari del sopar austríac!
El lloc estava bé per dormir, excepte perquè unes excursionistes mexicanes s’entestaren a amenitzar-nos (o amenaçar-nos?) la revetla amb “Las mañanitas” i altres cançons del repertori mariachi. I excepte perquè els excusats i dutxes de cada sexe estaven en plantes diferents. No he de dir que també hi va haver una certa promiscuïtat promoguda per les mateixes senyores.
En fer-se de dia, la vista era magnífica: el port vell, el far... Com que vam matinar, una vegada desdejunats, poguérem agafar el cotxe amb tots els trastos i passejar-nos sense cap vehicle, tranquil•lament, per l’antiga ciutat. Poguérem aparcar on ens va rotar i camejar per la plaça Ferrari, el carrer de Sant Llorenç, la catedral, el palau ducal... i visitar la suposada casa de Cristòfol Colom.
Malgrat que hi havia pocs turistes, sorprenia l’àmplia presència policial, tant local com estatal i dels carabinieri que constantment patrullaven pels carrers de vianants. I la veritat és que, en eixir-te’n dels carrers principals, pels carrerons pul•lulava una fauna humana almenys sospitosa, fumadors de cantonada. Allò no ens agradava, i mamprenguérem la tornada cal al cotxe.
Abans de deixar aquella ciutat portuària i ducal vam passar per la plaça Caetano Almondae, on va morir Carlo Giuliani, un dels alterglobalitzadors que es van manifestar contra la presència dels membres del G-8. D’aquell fet només en queden unes poques pintades en terra, mig esborrades, davant l’església.
Supose que ho encertareu.