Girona i Nîmes

9 d’agost de 2007

Els 741 quilòmetres s’han fet mooooolt pesats, i tot per circumstàncies alienes als integrants de l’excursió.
Tot per un problema dental urgent que hem hagut de solucionar a Girona, on (sorpresa!) hi ha qui treballa en agost. Estos catalans, quina manera de treballar!
Mal dormit, per la calor sobretot, m’he posat al volant cap a les 7 del matí. I mira que m’agrada conduir, però estava incòmode. Un café amb llet a la zona de l’Ebre m’ha ressuscitat.
El trànsit a l’autopista ha resultat prou fluid, i sense massa entrebancs.
Una vegada solucionada la cerca del dentista i de la farmàcia de guàrdia, el dinar l’hem fet a la Força Vella, al Call gironés, amb un menú casolà que, per 12 euros, és d’allò més aconsellable.
Tres hores de trànsit intens ens han dut a la ciutat que presumeix d’accent circumflex a la seua promoció turística, prop de l’estimat Arles, que hem visitat sempre que hem pogut, unes vegades atrets pel paisatge que va enamorar Vincent Van Gogh, i que a nosaltres continua encisant-nos, i d’altres pels gelats cremosos d’una franquícia d’un restaurant ianqui. Ens sorprén un Ford Escort amb matrícula francesa envoltada per enganxines de totes les nacions de l’Estat Francés: la ikurriña, la senyera, la bandera bretona, la A roja dins un cercle blanc... La sensibilitat per la pluralitat nacional aplega a l’estat més jacobí i centralista.
Cap a les 7 de la vesprada érem a l’alberg, a la part alta de la ciutat. La qualitat dels Auberges de la Jeunesse francesos ens poden acollir per bon preu. En altres viatges ja hem estat als d’Aix-en-Provence, Arles i ara al de...la ciutat circumflexa que us propose que descobriu. Un soparet interessant i... barat: cous-cous, birra rossa, i unes quiches bones bones...
Malauradament no teníem wi-fi i hem hagut d’escriure açò per a penjar-ho en poder ser.
Per cert, feia un fred que pelava.